A París, féu pràctiques amb Le Corbusier (1931-36). El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos. Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC. El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial. La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la col·laboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan (1953-54) obren camí a nous plantejaments.