Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre. Arran del conveni de Bergara (1839) publicà una al·locució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes. A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar. Es dissolgué a la fi de la guerra (juliol del 1840).