junta d’estanqueïtat

junta
f
Tecnologia

Element que hom col·loca entre dues peces fixes, o en la zona de contacte entre dues peces amb moviment relatiu, per tal d’assegurar respectivament l’estanqueïtat de la unió o la del dispositiu de què formen part.

La junta pot ésser de goma (natural o sintètica), cuir, amiant, tefló, niló, etc, i pot adoptar la forma de disc o corona circular (junta plana), de tor (junta tòrica), de collarí (de simple o doble llavi), d'estopada, etc, segons quines siguin les condicions de treball (pressió, temperatura, aplicació estàtica o dinàmica, característiques químiques del fluid a estanqueïtzar, etc).