Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sol·licitacions de construcció i de servei. La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sol·licitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat. Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de les verticals; des del punt de vista del seu paper en el procés constructiu, hom anomena juntura de construcció o de treball (en contraposició a la juntura estructural) la que té per finalitat principal donar continuïtat al cos de l’obra després de la interrupció del formigonatge; des del punt de vista del comportament tèrmic i reològic, una juntura de dilatació té la finalitat de permetre la llibertat dels moviments de dilatació (i de contracció) de les lloses i evitar l’aparició d’esforços en el pla de les lloses, mentre que la juntura de retracció és destinada a preformar el trencament del formigó degut al procés físico-químic d’enduriment i assegurar l’estanquiïtat de la línia de contacte.
f
Construcció i obres públiques