La capital és Delémont (11 800 h [1994]). Altres ciutats principals són Moutier i Saint-Imier. L’origen d’aquesta comunitat (catòlics de parla francesa) es deu als repartiments feudals iniciats a l’època de Carlemany. Cap als voltants de l’any 1000, el rei de Borgonya, Rodolf III, cedí aquestes terres al bisbe-príncep de Basilea. Els jurassians intentaren de decantar-se cap a les lligues suïsses, però finalment signaren tractats de protecció militar amb els reis de França (1735-80). Amb l’adveniment de la Revolució Francesa els jurassians volgueren abolir l’absolutisme a què estaven sotmesos i fins i tot s’enfrontaren a les tropes austríaques invasores que acudiren per restablir el bisbe-príncep. Reberen aleshores l’ajut de França, que establí una “Republique-soeur” rauraciana, i més tard el Jura es convertí en el departament francès de Mont-Terrible, i posteriorment d’Alt Rin. La Santa Aliança reduí França als seus antics límits, i per compensar la burgesia bernesa li cedí el Jura. Els jurassians foren sotmesos a un procés de germanització (vuit ocupacions militars, el Kulturkampf, discriminacions i colonialisme econòmic, deportacions i persecucions religioses). Com a fruit d’aquesta situació aparegué un moviment separatista, que començà a prendre cos vers el 1925, per obra de Xavier Stockman. Sorgiren dos partits principals: Rassemblement Jurassien i Front de la Libération Jurassien. A partir del 1960 iniciaren una campanya terrorista violenta que conduí a l’obtenció de concessions i a l’inici d’un procés de revisió constitucional per a la creació d’un cantó propi. Posteriorment al referèndum del 1974, que decidí la creació futura del cantó del Jura, tres districtes germanitzats del territori i el de Laufental (de població alemanya) resolgueren de restar units al cantó de Berna.