Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret. A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República. Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan col·legiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió mitjançant el veredicte sobre la culpabilitat o innocència de l’acusat. La institució del jurat suposa una sèrie de canvis importants tant pel que fa a la ciutadania com als professionals de l’advocacia i la magistratura. En principi, significa un canvi radical en el sistema judicial. De l’enjudiciament del delicte per part de jutges unipersonals o tribunals col·legiats es passa al del tribunal d’un jurat pur. Aquest sistema implica que el ciutadà té el dret i el deure de participar efectivament en l’administració de justícia, la qual fins ara havia estat encomanada amb exclusivitat als jutges i als tribunals professionals. El tribunal del jurat està integrat per nou jurats i un magistrat de l’audiència provincial. Els candidats al jurat s’obtenen de la llista del cens electoral vigent la data del sorteig ordenat pels municipis. Constituït el tribunal, els jurats han de prestar necessàriament jurament o promesa; si algun d’ells s’hi nega, serà sancionat amb una multa de 50 000 ptes. Amb aquestes mesures, hom pretén objectivar al màxim la funció del jurat i l’actuació de cada component; cal dir, però, que també poden retardar l’administració de justícia i comportar reiterades suspensions de la celebració de les vistes del judici oral. Aquest tribunal del jurat no s’identifica amb el model del jurat pur del sistema anglosaxó, on la institució té una llarga trajectòria i un gran arrelament social. L’èxit o fracàs de la institució depèn en gran mesura de la prudència i moderació amb què actuï el magistrat.
m
Dret