Jurij Valentinovic Trifonov

Iuri Valentinovitx Trifonov
(Moscou, 28 d’agost de 1925 — Moscou, 28 de març de 1981)

Novel·lista soviètic.

És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme. Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura. La seva primera novel·la Studenty (‘Estudiants’, 1950), guanyà el premi Stalin el 1951. Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novel·la Utolaja žaždu (‘Apagant la set’, 1963), sobre la construcció del canal del Karakum. La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir. Les seves darreres novel·les Obmèn (‘El bescanvi’, 1969), Predvaritel’nje rezultaty (‘Resultats preliminars’, 1970), Dolgoje pošcǎnje (‘El llarg adeu’, 1971) i Dom v dambe (‘La casa a la presa’, 1976), reflecteixen les contradiccions de la vida soviètica contemporània. Fou atacat diverses vegades pel món literari, però la seva popularitat no minvà.