jurista

jurista (es), jurist (en)
f
m
Història
Dret

Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.

Rebien el tractament honorífic de misser (conservat encara a les Balears). Havien d’haver cursat cinc anys dret civil (lleis) o canònic (decrets) en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil (romà) i canònic per tal de poder exercir l’advocacia. Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i Capítols de Cort del Principat.