El concepte fou desenvolupat pel politòleg israelià Ran Hirschl, especialista en dret constitucional comparat, i difós especialment a partir de l’obra Towards Juristocracy: The Origins and Consequences of the New Constitutionalism (2004). S’inscriu en el fenomen més ampli de la judicialització de la política, caracteritzat pel trasllat progressiu als tribunals de qüestions que tradicionalment havien estat resoltes pels poders legislatiu i executiu.
La juristocràcia comporta una expansió de la capacitat dels tribunals, especialment dels tribunals constitucionals i suprems, per intervenir en decisions de gran transcendència política (processos electorals, prerrogatives de l’executiu, legitimitat dels règims polítics, identitat col·lectiva o construcció nacional, entre d’altres). Aquest fet no respon únicament a la voluntat de protegir els drets fonamentals, sinó que en determinats casos pot obeir a una estratègia de les elits polítiques, econòmiques i judicials per preservar determinats interessos i valors davant els canvis produïts per les majories electorals.