Vida i obra
El 1922 inicià la seva carrera periodística. Fou redactor de L’Esport Català (1925), redactor en cap de La Publicitat (des del 1929) i director del setmanari Mirador (1932-36), al qual infongué esperit crític i rigor intel·lectual. Col·laborà, a més, a La Nau, La Nova Revista i L’Opinió.
La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa. Molt vinculat a l’Ateneu Barcelonès, fou membre del jurat dels premis Joan Crexells (1928-32) i Narcís Oller (1938). Defensà la necessitat de fomentar la novel·la catalana. Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins a la seva mort i col·laborà a la Revista de Catalunya i a Catalònia.
És autor del primer volum d’Els iniciadors de la Renaixença (1928) i d’alguns assaigs sobre Honoré de Balzac, Gabriele D’Annunzio, Auguste Villiers de l’Isle-Adam i Alí Bei. També traduí H.G. Wells, Robert Louis Stevenson, Joseph Kessel, Stendhal, George Sand, Fiodor Dostoievski i fragments de les memòries de Giacomo Casanova. El 2008 fou publicada la seva correspondència a l’exili.
Bibliografia
- Guansé, D. (1966): Abans d’ara. Barcelona, Proa, p. 135-141.
- Soler, V. (1992): “Just Cabot: contra un oblit injust”. Revista de Catalunya, 60, p. 126-136.
- Soler, V. (1992): “Just Cabot: un periodista mític, un crític oblidat”, dins Cabot, J.: Indignacions i provocacions. Barcelona, Edicions 62, p. 7-47.