justa

junta, justa (es), joust (en)
f
Història

Combat a cavall entre el mantenidor i cadascun dels aventurers (normalment quatre) que hi concorrien, els quals s’escometien amb llances, separats per la tela o barrera que partia el camp.

La finalitat del combat era d’assenyalar els cops rompent la llança o encontrant-la, topant amb l’arnès del contrincant segons una reglamentació precisa. La justa era l’acte més important de les festes cavalleresques, sobretot des del s XV —n'és una prova el tractat del valencià Ponç de Menaguerra Lo cavaller (1470)—, i foren promogudes com a exercici d’armes per les confraries de Sant Jordi, amb adjudicació de premis. Tenien lloc en places amples —al Born de Barcelona o al de la ciutat de Mallorca— i formaven part de les festivitats per honorar la visita de reis o alts personatges o en commemoracions religioses, sobretot al s XVII. Llur celebració anà decaient des del darrer terç del s XVII.