Hom talla les tiges quan tenen una altura d’uns 3 m, abans d’una excessiva lignificació, i les amara, lligades en feixos, en aigua embassada. Després hom n'arrenca tires d’escorça que són batudes, rentades, reforçades per desprendre'n la part llenyosa i ensimades amb emulsions aquoses d’olis minerals per disminuir-ne la rigidesa. Els fils obtinguts són basts i gruixuts, i hom els empra per a fer sacs, embalatges i soles d’espardenya i com a trama en teixits de tapisseria i catifes. Tot i una davallada als anys setanta, la producció mundial es recuperà, puix que el jute resisteix més que les altres fibres dures la competència dels tèxtils químics. La producció mundial fou el 1984 de 4.157. 000 t, i els principals països productors de jute són la Xina amb 1.489.000 t, l’Índia amb 1.400.000 t i Bangladesh amb 733.000 t. Destaca l’increment de la Xina (62,8% en deu anys), i el retrocés de Bangladesh del primer lloc (1970) al tercer (1984). És un producte d’explotació als països més industrialitzats.
m
Indústria tèxtil