En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula, havia infringit les Constitucions de Catalunya. Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies; el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici; en principi la inquisició no afectava deutes o infraccions dels residenciats en matèries alienes al seu càrrec, llevat del cas que en fes reclamació especial la part que es considerava perjudicada. Aquestes inquisicions, a partir d’Alfons el Magnànim, es passaren a fer cada tres anys. Els jutges de taula actuaven d’ofici, llevat del cas de manament reial de fer la inquisició fora del temps assenyalat, o bé per denúncia de particulars; en aquest darrer cas només s’admetia si la denúncia era per un fet atroç. L’escrivà o notari que intervenia en l’enquesta havia d’ésser elegit pels jurats o prohoms del lloc on es tenia taula; en territoris de jurisdicció baronial també els funcionaris eren sotmesos a aquestes inquisicions cada tres o cada cinc anys. La funció de jutge de taula no era compatible amb la de jutge ordinari.
m
Dret
Història del dret català