Tenia a càrrec seu la funció de jutjar afers o qüestions civils; en matèria criminal actuava com a assessor del batlle, que seguia i sentenciava la causa. En casos d’apel·lació d’una sentència, amb l’excepció del consolat de mar, que tenia el seu jutge d’apel·lacions, el monarca, el veguer o els barons elegien com a jutge especial d’apel·lació per a aquell cas concret un altre jurista, independentment de les causes que podien anar en última instància al consell reial. En alguns llocs, sobretot en els baronials, el jutge ordinari era assessor dels procuradors o governadors generals, dels batlles i també, a vegades, dels mateixos barons. Els jutges ordinaris havien d’ésser doctors o llicenciats en lleis o en decrets.
m
Dret
Història del dret català