La k llatina deriva directament de les escriptures gregues i itàliques. Gairebé no presenta evolució de les formes originals. Consta d’un traç vertical descendent, d’un de diagonal (ascendent o descendent, NE-SW) que arriba a mig pal vertical, i d’un altre de diagonal descendent (NW-SE), que parteix de mig pal vertical. El segon traç és el que ofereix més mobilitat; pot ésser allargat amunt en certes cursives romanes; més sovint torça la cabota superior cap avall (rarament amunt); en alguns tipus d’escriptura arriba a tancar-se en forma oval d’origen cursiu. El traç vertical pot sobresortir per dalt o per baix.
El so [k] és representat normalment en català per les grafies c, q, o qu (c). Només excepcionalment hom usa la grafia k en alguns mots estrangers adoptats pel català en llur forma originària i que contenen el so [k] en la llengua de procedència: kirsch (alemany), knut (rus), etc.