A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic. Formà part del grup Zen 49. Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura. Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage. Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat: Més ràpid que el so (1957). Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart (1965-90), fou premiat a les biennals de Tòquio (1960) i São Paulo (1963). El 1984 ingressà a l’Acadèmia de Berlín.