Es graduà en enginyeria elèctrica i posteriorment es diplomà en enginyeria d’alts voltatges. Es dedicà a la docència d’aquestes matèries en una institució d’ensenyament superior durant uns quants anys, i més tard decidí dedicar-se a la lluita contra el treball infantil. El 1980 contribuí a la fundació del Bachpan Bachao Andolan (BBA), una organització per a erradicar el treball infantil i impulsar l’educació dels infants a l’Índia, uns 140 milions dels quals s'estima que han de treballar, poc menys de la meitat en condicions de servitud o d’esclavatge.
Líder d’aquesta organització, la més important del món en el seu gènere, la seva acció se centra a identificar els infants sotmesos a règim laboral i rescatar-los-en (més de 80.000 des de la fundació del BBA) i també en campanyes de conscienciació i de denúncia de les empreses que fan ús del treball infantil. Tingué una gran influència en l’esmena constitucional que féu possible l’aprovació de la Llei d’educació de l’Índia del 2009, que establia l’escolarització obligatòria.
L’any 1998 impulsà la Marxa Global contra el Treball Infantil, un moviment d’abast mundial al capdavant del qual lidera diverses iniciatives i que ja el 1999 aconseguí que l’Organització Mundial del Treball aprovés la Convenció C182 sobre les pitjors formes de treball infantil. Satyarthi és membre de diverses organitzacions, entre les quals hi ha el Centre per a les Víctimes de la Tortura o el Fons Internacional pels Drets Laborals. L’any 2008 rebé el Premi Internacional Alfons Comín, i el 2014, el premi Nobel de la pau, que compartí amb Malala, l’activista pakistanesa pels drets de les nenes i les noies.