Situada 50 km al SW de Sousse, en una plana fèrtil, la ciutat conserva el tipisme àrab (muralles, bastions, el mercat, etc). Fundada el 670 per ‘Uqba ibn Nāfi’, governador d’Ifrīqiya, com una avançada militar, assolí un gran desenvolupament com a capital de la dinastia aglàbida (aglabí) (s IX). Per la seva situació geogràfica fou cobejada pels diversos alçaments berbers i presa pels normands el 1148. Amb l’entronització fatimita i el trasllat de la capital a Mahdia (947) inicià la davallada de la seva esplendor econòmica i cultural, que no remuntà fins a mitjan s XVIII, sota els reis husseinistes. La mesquita, fundada per ‘Uqba (s VII) i reconstruïda (836) per Ziyādat Allāh i després molt ampliada, és d’estructura andalusina, amb una decoració de tipus mesopotàmic.
Pati de la mesquita de Qairouan, a Tunísia, fundada per ‘Uqba al segle VIII i reconstruïda al segle IX
© B. Llebaria
wilāya de Kairouan, Tunísia.