Parlen llengües del grup sinotibetà i, bé que són sobretot cristians i mantenen costums arcaics, no formen una població homogènia; el criteri d’adscripció és sobretot territorial: habiten majoritàriament a la frontera S amb Tailàndia, a l’Estat de Karen i al de Kayah, i a l’àrea oriental del delta de l’Irauadi. Hom en distingeix dos grans grups: els karen blancs i els karen roigs (o kayah).
Són la minoria ètnica més important de Myanmar, amb prop del 10% de població (més de cinc milions a mitjan primera dècada del segle XXI), i des de la independència del que fins el 1948 fou la colònia britànica de Birmània s’han oposat als successius governs del país, als quals acusen d’estar dominats per la majoria birmana, per la qual cosa consideren que els karen són objecte de repressió, persecució i assimilació forçosa. L’any 1947 fou creada la Unió Nacional Karen (UNK), la qual, enfrontada al Govern, inicià una guerra de guerrilles i arribà a controlar extensos territoris de l’Estat fronterers amb Tailàndia.
L’accés al poder de la junta militar (1992) enderrocà el Govern d’unitat sorgit al 1990, al qual els karen donaven suport. Des d’aleshores, i sobretot a causa d’una sèrie de massacres, els anys 1995-97, perderen bona part dels territoris. Després de més de seixanta anys de conflicte, el nombre de refugiats karen (concentrats sobretot en camps de Tailàndia a la frontera), era d’uns 100.000. Després que el 2010 accedís al govern de Myanmar un executiu civil (bé que controlat pels militars), ambdues parts iniciaren negociacions, i al gener del 2012 signaren un acord de pau que havia de donar pas a ulteriors negociacions sobre l’estatut legal i polític dels karen dins de l’Estat.