Karl Ernst von Baer

(Piep, Estònia, 17 de febrer de 1792 — Dorpat, actual Tartu, Estònia, 26 de novembre de 1876)

Biòleg i geògraf germanobàltic.

Estudià medicina a Tartu a Viena (1810-14) i a Würzburg (1814-17). A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg. Descobrí l’òvul dels mamífers (1827), amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats. Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere (‘Història del desenvolupament dels animals’), amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung der Fische (‘Investigacions sobre el desenvolupament dels peixos’, 1835), establí les bases de l’embriologia. Demostrà que després de la segmentació de l’ou es diferencien els fulls embrionaris, cada un dels quals dóna origen a òrgans determinats. Formulà l’anomenat principi de Baer.