Professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tübingen. Descobrí les propietats rectificadores de certs cristalls binaris i les aplicà a la detecció de les ones de ràdio, cosa que féu possible la telegrafia sense fils. Inventà també un tipus de tub de raigs catòdics. El 1909 rebé, ensems amb Marconi, el premi Nobel de física.