Estudià matemàtiques i astronomia a la Universitat d’Uppsala. L’any 1882 entrà a treballar com a assistent del director de l’Observatori d’Estocolm. Mogut per les seves inquietuds socials, dirigí el diari socialista Tiden i posteriorment el Socialdemokraten. Participà en la creació del partit socialdemòcrata del qual fou escollit parlamentari a les eleccions generals del 1897. Fou ministre d’hisenda (1917-18), ministre d’afers estrangers (1921-23) i primer ministre en tres ocasions (1920, 1921-23, 1924-25). Com a ministre d’afers estrangers aconseguí l’ingrés de Suècia a la Societat de Nacions de la qual fou el representant suec. El 1921li fou concedit el premi Nobel de la pau juntament amb Christian Lous Lange.