D’origen jueu, esdevingué un virulent antisionista (Eine Krone für Zion, ‘Una corona per a Sió’, 1898). Fundà el periòdic Die Fackel (1899), publicat i dirigit per ell fins a la seva mort. Crític ferotge, s’expressà sobretot a través d’aforismes: Sprüche und Widersprüche (‘Diccions i contradiccions, 1908 i Nachts, ‘Nits’, 1919), i també d’assaigs. Veié en l’abús i la mistificació del llenguatge el símptoma principal de la decadència cultural i moral del seu país (Literatur und Lüge, ‘Literatura i mentida’, 1909; Die Sprache, ‘El llenguatge’, 1937). Denuncià també el règim penal, la hipocresia sexual i les intromissions en la privacitat (Sittlichkeit und Kriminalität, ‘Moral i criminalitat’, 1902; Die chinesische Mauer, ‘La muralla xinesa’, 1910). La seva obra principal és el drama Die letzten Tage der Menschheit (‘Els darrers dies de la humanitat’, 1919), de to apocalíptic i antibel·licista.