S’inicià musicalment amb el seu pare —que havia estat alumne de Sigismund Thalberg— que el dugué a F. Liszt quan Karol tenia catorze anys. Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano.
Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H. von Bülow. L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals. comprenia
El 1865 s’instal·là a Berlín, on fou pianista de la cort a partir del 1865 i on dirigí una acadèmia de piano.
Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano. Morí prematurament, de tifus. Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàl·lics". Dominava un amplíssim, especialment obres de Liszt i de Wagner. Escriví unes quantes peces per a piano (Études de concert, opus 1; Réminiscences de Halka de Moniuszko, opus 2; Rêverie, opus 5), entre les quals figuren les interessants transcripcions d’H. Berlioz, R. Wagner (Els mestres cantaires) i L. van Beethoven (Sis quartets de corda). Les transcripcions d’A. Scarlatti, F. Schubert i C.M. von Weber, però, no són tan brillants.