Després d’una primera etapa d’influència ibseniana, aprofundí l’estudi psicològic de l’home, com en Judasz z Kariotu (1913) i Kajus Cesar Kaligula (1917). Excel·lí sobretot en els drames rurals i en l’anàlisi de problemes ètics cristians, com pecat, consciència, remordiment. En aquest sentit cal destacar Niespodzianka (‘La sorpresa’, 1929), Przeprowadzka (‘La mudança’, 1930) i U mety (‘En la meta’, 1932).