Llicenciat (1970) en filologia espanyola i polonesa a la Universitat Eötvös Loránd (ELTE) de Budapest, aquell mateix any s’hi incorporà com a professor en el departament de polonès. Des del 1977 i fins a la seva jubilació el 2008 fou professor del departament d’espanyol, des d’on treballà per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes a Hongria. A més, hi introduí l’ensenyament del basc, fet que el convertí també en una figura universalment reconeguda de la filologia basca. Fou un dels fundadors de la iberoromanística hongaresa.
És autor, amb Kálmán Faluba, del Diccionari català-hongarès (1990) i del Diccionari hongarès-català (1996), publicats per Enciclopèdia Catalana i pels quals van merèixer el premi Catalònia (1992), i d’uns diccionaris espanyol-hongarès i hongarès-espanyol, a més d’una sèrie de guies de conversa entre diversos idiomes que inclouen el català —Guia de conversa hongarès‐castellà‐català (1991), Guia de conversa català-francès (1993), Guida alla conversazione italiano, catalano, spagnolo (1994), etc.
La seva obra Els bons usos es perden. Petit diccionari fraseològic cerdanià (2006), que estudia la fraseologia de Contalles de Cerdanya (1959), de Jordi Pere Cerdà, fou guardonada amb el premi Catalunya del Nord (2008).
Fou professor convidat a la Universitat de Girona i també membre del consell científic de la revista Cadernos de filologia galega i del consell científic de la revista Estudis romànics. Casat amb l’activista nord-catalana Daniela Grau, visqué a la localitat rossellonesa d’Elna. Col·laborà amb El Punt (edició de la Catalunya del Nord) amb articles en defensa del català i per a la seva promoció.