Llicenciat en literatura francesa per la Universitat de Tòquio (1959), es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Sartre. Autor d’una obra extensa, la seva obra sintetitza la tradició simbolicomítica de la literatura japonesa amb el llegat de la filosofia i la literatura occidentals. Adquirí renom amb la novel·la Shiiku (‘La captura’, 1958, premi Akutagawa). La seva obra esdevingué més polèmica amb Warera no jidai (‘La nostra generació’, 1959), Man’en gannen no futtoboru (‘El crit silenciós’, 1969) i altres obres, que incidien en problemes del Japó de la postguerra.
El naixement del seu fill Hikari, psíquicament disminuït, —el qual és, però, un compositor de prestigi— marcà també part de la seva producció posterior al 1963, en la qual reflectí aquesta experiència (Kojinteki-na taiken, ‘Un assumpte personal’, 1964; Man’en Gannen no Futtobōru, ‘El crit silenciós’, 1967; Warera no kyōki wo ikinobiru michi wo oshieyo, ‘Digue’ns com sobreviure a la nostra bogeria’, 1969; Atarashii hito yo meza meyo, ‘Desperta, home nou’, 1983).
També publicà Natsukashii toshi e no tegami (‘Cartes als anys passats’, 1987), Shizukana seikatsu (‘Una vida tranquil·la’, 1990), les novel·les Ōinaru hi ni (‘En el gran dia’, 1995), Tsugaeri (‘Un retorn’, 1999), Torikaeko (‘Renaixement’, 2001), Ureigao no dōji (‘Nen de cara trista’, 2002), 200nen no kodomo (‘Nen de 200 anys’, 2003), Sayōnara, watashi no hon yo! (‘Adeu, els meus llibres!’, 2005), Routashi Anaberu rī souke dachitu mimakaritu (‘La bella Annabel Lee es va refredar i la van matar’, 2007), sui shi (‘Mort per aigua’, 2009) i Bannen Youshiki shū (‘En estil tardà’, 2013), nombrosos contes, assaigs, articles, escrits de viatges, etc. El 1994 li fou atorgat el premi Nobel de literatura.