Kevin Spacey

(South Orange, Nova Jersey, 26 de juliol de 1959)

Kevin Spacey

© DSeow

Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.

Després del seu pas per una acadèmia militar de la qual fou expulsat, estudià art dramàtic a l’Acadèmia Juilliard de Nova York. S’inicià professionalment en el teatre, que al llarg de la seva carrera professional ha compaginat amb el cinema. El 1986 actuà amb Jack Lemon a Broadway en Long Day's Journey into Night, d’Eugene O’Neill, i el 1991 guanyà un premi Tony per la seva interpretació a Lost in Yonkers, de Neil Simon. Del 2004 al 2015 fou director artístic de l’Old Vic Theatre de Londres, on també actuà en nombroses produccions. El 2010 i el 2015 fou condecorat per la reina Elisabet d’Anglaterra, i aquest darrer any obtingué un premi especial Olivier per la seva contribució al teatre britànic.

En el cinema debutà a Heartburn (1986), de M. Nichols, amb qui també col·laborà en Working Girl (1988) i aviat és consolidà com un dels actors més sol·licitats de Hollywood, en particular per la seva plasmació de personatges que darrere una façana d’impertorbabilitat amaguen aspectes tèrbols o clarament antisocials. Dels nombrosos títols que ha protagonitzat poden esmentar-se, entre d’altres, See No Evil, Hear No Evil (1989), d’A. Hiller; Henry & June (1990), de Ph. Kaufman; Consenting Adults (1992), d’A.J. Pakula; Iron Will (1994), de Ch. Haid; Outbreak (1995), de W. Petersen; The Usual Suspects (1995), de B. Singer —per la qual fou guardonat amb l’Oscar al millor intèrpret de repartiment—; Seven (1995), de D. Fincher; Looking for Richard (1996), d’A. Pacino; A Time to Kill (1996), de J. Schumacher, L.A. Confidential (1997), de C. Hanson; Midnight in the Garden of Good and Evil (1997), de C. Eastwood; Hurlyburly (1998), d’A. Drazan; American Beauty (1999), de S. Mendes —film pel qual obtingué l’Oscar al millor actor—; The Big Kahuna (1999), de J. Swanbeck; Ordinary Decent Criminal (2000), de T. O'Sullivan; Pay It Forward (2000), de M. Leder, K-Pax (2001), d’I. Softley;  The Shipping News (2001), de L. Hällstrom; The Life of David Gale (2003), d’A. Parker; Edison (2005), de D.J. Burke; Superman Returns (2006), de B. Singer; Shrink (2009), de J. Pate; The Men Who Stare at Goats (2009), de G. Heslov; Father of Invention (2010), de T. Cooper; Casino Jack (2010), de G. Hickenlooper; Margin Call (2011), de J.C. Chandor; Horrible Bosses (2011), de S. Gordon; Inseparable (2011), de D. Eng; Elvis & Nixon (2016), de L. Johnson, i Rebel in the Rye (2017), de D. Strong.

El 1996 debutà com a director amb Albino Alligator, i el 2004 protagonitzà i dirigí Beyond the Sea (2004). Tingué una participació discreta en sèries i de televisió fins el 2013, que començà a interpretar el personatge de Francis Underwood, protagonista de la sèrie House of Cards, amb la qual aconseguí un gran èxit. El 2017 fou una de les personalitats de l’espectacle més afectades per una allau de denúncies d’assetjament sexual al llarg dels anys anteriors, que comportà la cancel·lació d’un gran nombre de projectes, com ara el de la seva participació en nous episodis d'aquesta sèrie.