khmer

f

m

Etnologia

Individu d’un poble asiàtic de raça sud-mongòlida, barrejada amb elements blancs procedents de l’Índia, i de llengua austroasiàtica que constitueix l’estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja, i poblacions minoritàries al Vietnam, Laos i Tailàndia.

Els khmers són originaris de l’Índia, i arribaren per mar a la península d’Indoxina pels voltants del s I. Formaren un important reialme al curs baix del riu Mekong i hi introduïren les grans religions originàries de l’Índia: primer l’hinduisme, en el seu aspecte xivaïta, i cap al s II el budisme. La influència de l’art indi és evident en les obres dutes a terme entre els ss II i V, però posteriorment l’art khmer adquirí una personalitat extraordinària, especialment en l’arquitectura en pedra, cortesana i religiosa, l’escultura, les arts menors i les aplicades. Les realitzacions khmers arribaren al punt màxim entre els ss IX i XII amb la construcció de la capital del reialme, Angkor, i amb els temples del Bayon i d’Angkor-Vat ( Angkor). La cultura khmer inicià la seva decadència al s XIV, en irrompre al país els thais, procedents de la Xina. Actualment, el poble khmer és una barreja d’elements indis, xinesos i dels antics khmers. Hom calcula la població khmer en uns 8 milions d’individus.