Es graduà en filosofia el 1952 i lluità a la guerra de Corea en el bàndol anticomunista. Elegit diputat des del 1954, destacà per les seves crítiques a l’autoritarisme de Park Chung-hee, el qual provocà una revolta popular en expulsar-lo del parlament. Després del cop d’estat que instaurà la dictadura de Chun Doo-hwan (1980-88) li fou prohibida l’activitat política i fou posat sota arrest domiciliari fins al 1983. No obstant això, es convertí, amb Kim Dae-jung, en el principal líder de l’oposició. El 1990 uní el seu Partit Democràtic amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, i el 1992 guanyà les eleccions presidencials. Un cop investit (1993) inicià una campanya anticorrupció que portà al processament dels antics presidents Roh Tae-woo i Chun Doo-hwan, però finalment aquestes mesures es giraren en contra d’ell quan un dels seus fills fou acusat d’evasió d’impostos. En economia intentà, sense èxit, controlar el creixement dels chaebols (conglomerats empresarials amb gran influència sobre la política). Fou succeït per Kim Dae-jung el 1997.