Debutà a Oslo en el paper de Nuri de Tiefland (‘Terra baixa’), d’E. d’Albert (1913). Primerament cantà òpera italiana, però el 1932 passà a l’òpera wagneriana, de la qual fou una de les millors intèrprets. En 1959-60 dirigí l’Òpera d’Oslo, gestió que inicià amb la reposició de Tiefland. Enregistrà Alceste, de Gluck, i òperes de Wagner en discs. El 1950 es presentà al Liceu de Barcelona.