Fou alumne de Melchinger i de Strehler. Les seves escenificacions es caracteritzaren per un ritme equilibrat i harmònic. L’any 1972, realitzà el seu primer muntatge a la Schaubünhe Berlín amb l’obra Geschichten aus dem Wiener Wald (‘Històries dels boscs de Viena’), de Hórvath. Com Stein i Hübner, reivindicà una reforma del teatre burgès amb solucions alternatives com les imatges i la pantomima, però contraposà al realisme de Stein la creació de mons fantàstics. El 1975 celebrà a París amb el Faust Salpêtrière un dels seus èxits més grans. La seva predilecció especial per Hölderlin es mostrà en muntatges com Empedokles - Hölderlin lesen (‘Empèdocles - Llegir Hölderlin’, 1975) i Hyperion. Die Winterreise (‘Hiperíon. El viatge d’hivern’), realitzat el 1977 a l’estadi olímpic de Berlín. Cal destacar també versions de Nabokov (El Pol, 1996), Verdi (1996), Goethe (Ifigènia a Tàurida, 1998), Pirandello (Els gegants de la muntanya, 1998) i C. Monteverdi (L’incoronazione di Poppea, 2000; dirigida musicalment per M. Minkowski es convertí en una presentació de referència).
Des del 1971 també posà en escena òperes com Wozzeck (1971), Die Walküre (1976), Parsifal (2001), Elektra (2005), etc. El 1995 fou guardonat amb el premi Kortner.