Estudià a Estrasburg (1788-90) i entrà al servei de la diplomàcia austríaca a partir del 1790. Ambaixador a França (1806), els seus informes contribuïren a declarar la guerra a França (1809). Després de la desfeta austríaca, passà a ésser canceller i adoptà una política conciliatòria respecte a Napoleó. El 1813 decidí d’unir-se a la setena coalició contra Napoleó. Fruint de la total confiança de Francesc I, restablí el poder austríac a Itàlia i a Alemanya. Imposà un nou equilibri polític europeu en el congrés de Viena (1814-15). Per mitjà de la Quàdruple Aliança, intentà d’oposar-se als principis de la llibertat i autodeterminació dels pobles. Abandonat per la Gran Bretanya, hagué d’acceptar la independència de Grècia (1829) i les revolucions de França i Bèlgica (1830). Únicament Rússia i Prússia restaren fidels a la política de Metternich. La insurrecció de Viena de l’any 1848 l’obligà a dimitir i a fugir temporalment d’Àustria.