Després d’acabar la seva formació en animació en una escola tècnica d’Osaka (1930), s’incorporà als estudis cinematogràfics Toho. La seva primera pel·lícula fou la història de titelles Musume Dojoji (‘Una noia al temple Dojo’, 1946), perduda arran de l’ocupació dels EUA. Posteriorment dirigí nombroses produccions d’una estètica molt influïda pels còmics, sovint dominades per l’humor negre i les situacions inversemblants. Sobresurten Pu-san (‘El senyor Pú’, 1953); Okuman Choja (‘El milionari’, 1954); Biruma no tategoto (‘L’arpa birmana’, 1956), guardonada amb el premi San Giorgio del Festival de Venècia; Nobi (traduïda com ‘Focs sobre la plana’, 1959); Enjo (1958), a partir de la novel·la El pavelló daurat de Yukio Mishima; Kagi (‘La clau’, 1959), sobre la novel·la homònima de Junichiro Tanizaki i que li valgué un Globus d’Or i un premi del jurat al Festival de Canes del 1960; Hakai (‘El pària’, 1962), i Wagahai wa neko de aru (‘Sóc un gat’, 1975), sobre la novel·la homònima de Natsume Sōseki. Dirigí també un celebrat documental sobre les olimpíades de Tòquio. Alguns dels guions de les seves millors pel·lícules foren escrits per la seva muller, Natto Wada.