Konstantin Nikolajevič Bat’uškov

Konstantin Nikolàievitx Batiúixkov

(Vologda, 18 de maig de 1787 — Vologda, 7 de juliol de 1855)

Poeta rus.

De família noble, fou militar i diplomàtic. La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII: Moi penaty (‘Els meus penats’, 1814), Vakkhanka (‘La bacant’, 1817). Conreà també l’elegia històrica —Perekhod čerez Rejn (‘El pas del Rin’, 1814) — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa: Taurida (1817).