Estudià dret a la Universitat de Sofia, i començà a publicar als anys seixanta. El 1965 les autoritats comunistes prohibiren la seva obra, marcada per l’accent sobre la solitud radical de l’existència humana, que refusava seguir els dictats del realisme socialista. Des d’aleshores fins el 1989 els seus volums de poemes s’editaren i circularen clandestinament, bé que foren traduïts i publicats a l’estranger. Durant aquests anys treballà en feines editorials i també com a guionista de ràdio i de cinema. El 1980 el seu guió per al film Il’juzia (‘Il·lusió’), dirigit per L. Staikov, fou premiat al festival de Karlovy Vary. Després de la caiguda del comunisme, la seva obra fou revaloritzada, i rebé, entre d’altres, el premi nacional de poesia Nikola Furnadjiev (2000), i el premi cívic Hristo G. Danov (2005). D’entre els seus reculls poètics més destacats cal esmentar Dolça agonia (1991), L’assassinat de l’home que dormia (1992) i Fa molt de temps... (1998).