Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern (bakufu). El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals (dàimio), vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu (1867), i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal. Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902.