El nom, en quítxua, significa “Casa del Còndor’ i al·ludeix al caràcter cerimonial del lloc, que funcionava com a santuari principal per a totes les comunitats humanes de la vall del riu Jequetepeque. Tot el jaciment, situat a 2,5 km de la ciutat de San Pablo, s’articula entorn d’una estructura cerimonial construïda entorn el 1500 aC i renovada i modificada al llarg del mil·lenni següent. A partir de les decoracions en tres monòlits trobats a la zona, s’ha constatat que allà es feien sacrificis humans rituals per mitjà de la decapitació de la víctima, el cap de les quals era ofert a les divinitats. Sota el paviment de la plataforma central s’han descobert diverses tombes intactes de sacerdots i alts dignataris dotades amb aixovars ceràmics, guarniments de pedra i os, i abundants ofrenes d’or, com ara la corona de les catorze cares. Totes aquestes troballes evidencien llaços comuns amb la cultura Chavín (Ancash, Perú). La gran quantitat de peces d’or trobades (principalment, corones, collars, pectorals i orelleres) constitueixen les mostres d’orfebreria més antigues de tot el continent americà.