La Bordeta nasqué d’un antic edifici al peu del camí Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat i al costat de la Riera Blanca, que ja al segle XVI servia d’hostal i era conegut com l’hostal de Provençana. Quan a la fi del segle XVIII arribà la primera industrialització de la capital catalana, amb els prats d’indianes situats al peu de Montjuïc, la Bordeta acollí els primers obrers industrials del ponent de Barcelona. El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta. El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou dividit Sants i es convertí en un nucli obrer i industrial del pla de Barcelona; hi havia una de les fàbriques Batlló. En les primeres edificacions que tingué, la banda del nord del camí pertanyia al municipi de Sants i la de migdia, més enllà, al de l’Hospitalet de Llobregat. A la Bordeta, vora els blocs d’habitatges del Congrés, fou bastida la parròquia de Sant Medir (1956-1960), obra d’estil neogaudinià de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol. En una de les seves sales parroquials es fundaren el 1964 les Comissions Obreres.