la campana d’Osca

Nom amb què és coneguda la llegenda segons la qual Ramir II d’Aragó, dit el Monjo, hauria convocat els nobles més rebels del regne amb l’anunci que feia fer una campana que se sentiria per tots els seus dominis.

A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats. La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada (~1366) a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona. Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés (1226). És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga. La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II després de la revolta dels nobles aragonesos.