Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol. Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis. Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya. Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril. La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament. El poble (1 182 h agl [2006], canyaders; 568 m alt.) és al raiguer septentrional de la serra de Sant Cristòfol. Formà part, fins el 1795, del terme de Biar; després depengué de Beneixama i del Camp de Mirra, del qual se separà el 1843.