A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor (1.845 m alt) i de la serra d’Escales (1.702 m alt). La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc; la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana (o de Jau) i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat. Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’esquerra, dins una zona més ampla de conreus de secà. Passats el castell de Paracolls de Conflent i el llogaret de Croells, la vall penetra, després de Catllà de Conflent, en els dipòsits torrencials de la cubeta de Prada, on conflueix amb la Tet, vora l’antic monestir de Riquer.