la Cueva

Llinatge castellà originari de Navarra o del lloc de La Cueva (Burgos).

N'és estirp coneguda Pedro de la Cueva, que fou un dels pobladors de Molina de Aragón, on s’establí (1150). El seu besnet Diego de la Cueva intervingué en la conquesta de Baeza (1227). El fill d’aquest, Sancho de la Cueva, participà en la conquesta de Sevilla, i el seu fill Juan Sánchez de la Cueva s’establí a Úbeda. El primer llinatge de la Cueva s’extingí amb la neta d’aquest, María de la Cueva, que es casà amb el cavaller francès, resident a Úbeda, Hugues Bertrand (Hugo Beltrán), considerat parent de Bertrand Du Guesclin. Llur descendència formà el segon llinatge de la Cueva. Llur fill secundogènit formà la línia dels senyors de Villarejo, extingida en la seva besneta, que aportà la senyoria als Biedma. El fill primogènit continuà la línia principal, i el seu besnet Diego Fernández de la Cueva y de la Cueva (mort el 1472) fou nomenat vescomte de Huelma (1464) i tingué dos fills, Juan de la Cueva y Alfonso de Mercado (mort el 1476), primer senyor de Solera, i Beltrán, que formà la línia d’Alburquerque. La línia primogènita dels senyors de Solera s’extingí el 1599 i se n'originà la línia de Belmur (extingida el 1754), formada per Alonso de la Cueva y de Benavides (mort el 1565), primer senyor de Bedmar. El seu net fou Alonso de la Cueva-Benavides y Carrillo de Mendoza (mort el 1655), primer marquès de Bedmar (1614). Nebot d’aquest fou Isidro de la Cueva y Enríquez de Cabrera (mort el 1723), cinquè marquès de Bedmar, governador dels Països Baixos i virrei de Sicília. Un germà del primer senyor de Bedmar formà la línia d’Úbeda, extingida el 1699, de la qual sortí la branca dels comtes de Guadiana, extingida el 1910. Línia d’Alburquerque: fundada per Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado (mort el 1492), primer duc d’Alburquerque. El seu fill secundogènit formà la branca dels marquesos de la Adrada (extingida a la darreria del segle XVI); el terciogènit fundà la branca de Roa i Siruela, i un fill il·legítim formà la branca dels senyors de la Canaleja, després marquesos de Santa Lucía de Cochán, al Perú, extingida al començament del segle XX. El primogènit continuà la línia d’Alburquerque, que s’il·lustrà amb el cardenal Bartolomé de la Cueva y Toledo (mort el 1562), lloctinent del virrei de Nàpols. Fou germà d’aquest Beltrán de la Cueva y Toledo (mort el 1560), tercer duc d’Alburquerque i virrei de Navarra i Aragó. El seu fill Gabriel de la Cueva y Girón (mort el 1571), cinquè duc d’Alburquerque, fou virrei de Navarra i governador de Milà. El cosí germà d’aquest, Beltrán de la Cueva y Castilla (mort el 1612), sisè duc d’Alburquerque, fou virrei d’Aragó. El seu fill segon formà la branca dels marquesos de Flores-Dávila, extingida el 1709, i el primogènit, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva (mort el 1637), setè duc d’Alburquerque, fou virrei de Catalunya i de Sicília. Aquest fou pare de Baltasar de la Cueva y Enríquez de Cabrera (mort el 1686), virrei del Perú, i de Francisco Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera (mort el 1676), vuitè duc d’Alburquerque, que fou virrei de Nova Espanya i de Sicília. El net (i nebot) d’aquest, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva (mort el 1733), desè duc d’Alburquerque, fou també virrei de Nova Espanya. En morir (1757) el fill d’aquest, els títols de duc d’Alburquerque, marquès de Cuéllar, comte de Ledesma i comte de Huelma, per ésser d’agnació, passaren a la branca de Roa i Siruela. Branca de Roa i Siruela: fou fundada per Cristóbal de la Cueva y Mendoza, senyor de Roa, que es casà amb Leonor de Velasco, tercera comtessa de Siruela, i s’extingí al s. XVIII. En sorgí la subbranca d’Alburquerque: Pedro de la Cueva y Guzmán (mort el 1762), tercer marquès de la Mina i comte de Pezuela de las Torres, heretà, el 1757, el ducat d’Alburquerque i els títols annexos, però a la mort del seu net (1811), el catorzè duc, darrer baró legítim descendent del primer duc, el ducat passà als marquesos d’Alcañices i de Los Balbases, ducs de Sesto, descendents d’una filla del desè duc d’Alburquerque. Els altres títols, que no eren d’agnació (Siruela, la Mina, Pezuela de las Torres) passaren per matrimoni als Osorio, comtes de Cervelló i marquesos de Nules i de Quirra.