Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany. Era regida per dos domers: el major i el menor. A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor (després fou regida per un vicari) i centrà el cementiri parroquial. L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans; fou reformat als s. XV i XVI en estil gòtic. Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller dels Vergós (fi del s. XV), imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser.