El sector occidental, més accidentat, amb elevacions fins a 1 000 m, comprèn la major part de la zona forestal (3 000 ha, sobretot pinedes) i del garrigar (1 000 ha). L’agricultura, predominantment de secà, és al sector oriental, de planes ondulades: vinya (1 500 ha), cereals (ordi i blat), oliveres i arbres fruiters. El regadiu es limita a 75 ha d’hortalisses, amb caràcter eventual. La ramaderia hi té una certa importància: bestiar oví, cabrum i porcí. Hi ha petites indústries, derivades de l’agricultura (farineres, de licors, d’alcohol) i de la fusta. Hi ha un fort corrent emigratori cap a València, Barcelona, Sagunt i França. La vila (2 203 h agl [2006]; fontins, fontfiguerencs o fontfiguerins; 536 m alt.) és al peu del Caporrutxo, que la domina per ponent. L’església parroquial (Santa Maria) fou iniciada el 1547 i no fou acabada fins el 1737; conserva pintures atribuïdes a Joan de Joanes, que una tradició fa fill de la vila. La població es creà al començament del s XIV (la carta de poblament és del 1301), segregada del terme de Garamoixent; fou centre de la baronia de la Font de la Figuera. Prop de la vila hi ha l’estació del ferrocarril de València a Madrid per plmansa. El municipi comprèn, a més, les caseries de les Pebrades i la Torretallada i el despoblat de la Torre del Bosc.