La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin. Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic. Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa. El pendent és molt fort als Pirineus, d’una mitjana d’1 m per quilòmetre als voltants de Tolosa, només de 0,50 m entre el Tarn i Agen i ja per sota de 0,25 m entre Marmanda i Castèths, on hom observa ja l’acció de la marea. Des de Muret o des de Tolosa té un camp d’inundació de 2 a 4 km d’ample, i el llit ordinari fa de 180 a 225 m. Els cims dels Pirineus recullen de 2 500 a 3 000 mm, i al Massís Central, fins a 1 750 mm, la qual cosa explica la gran abundància de la Garona. És un riu de tipus nival a Tolosa, i passa progressivament a nivopluvial a Agen i a pluvionival després de l’Òlt, en anar-se desplaçant el màxim de maig a abril-març. El mínim és sempre d’agost-setembre. Les crescudes de la Garona són ràpides, i en vuitanta hores recorren tot el riu. A Tolosa hom ha mesurat crescudes de fins a 8 000 m3/s. Té crescudes de maig i de juny d’origen oceànic aquità, crescudes oceàniques clàssiques, hivernals, i crescudes mediterrànies, que són provocades per furiosos temporals a les Cevenes i a la Muntanya Negra i inflen paorosament els congosts del Tarn i de l’Òlt.
Des del punt de vista de la utilització de l’aigua es destaquen les obres de regulació i d’obtenció d’energia elèctrica i el canal de navegació. A la Vall d’Aran hom ha construït centrals hidroelèctriques a la xarxa hidrogràfica de la Garona, tant de la d’Eth Joeu com de la de Ruda, o al col·lector, fins al punt de tenir-les equipades amb 269 400 kW, repartits entre les centrals d’Eth Joeu —amb 585 m de salt—, d’Aiguamòtx, d’Arties (68 000 kW i 802 m de salt) i de Viella, a la Garona de Ruda, i de Bossost, de Varradòs —632 m de salt—, de Benòs, de Cledes, de Canejan i d’Eth Pònt det Rei, ja al col·lector principal. Amb una cabuda total de més de 860 hm3, la Garona és el riu i la vall que han permès la gran artèria fluvial de comunicació del S d’Occitània, el canal de Migdia, que comunica l’Atlàntic (Bordeus) amb la Mediterrània (Agde, Seta), fins al grau de Lo Rei prop d’Aigasmòrtas, i amb el Roine (Tarascó).