la Geltrú

Sector oriental de la ciutat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú.

El qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera (avui, carrer de la Unió). L’actual temple és del començament del s XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major (1675). El castell, bastit del s XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal; sobre el castell tingueren drets els senyors de Ribes; la castlania o senyoria passà després als Manresa, als Destorrent, als Sanaüja, als Fortià, als Cervelló, als Satrilla, als Palou, als Santceloni, als Cardona i als Santjust. Aquests darrers vengueren el castell i el terme al municipi que des del 1359 formava la Geltrú amb Vilanova de Cubelles i Cubelles. La Geltrú es constituí en consell separat en 1637-47, però des de llavors ha restat sempre unida a Vilanova.