la Granja de Rocamora

Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura-Vinalopó.

El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes. Gairebé tot el terme (593 ha) és conreat: 99 ha de secà (oliveres) i 494 de regadiu (cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc) amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual. Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca. La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970; després ha tingut una suau davallada. El poble (1 990 h agl [2006]; 17 m alt.) és al nord de Coix; l’església parroquial (Sant Pere) depengué de la de Coix fins el 1602. La senyoria fou dels Rocamora, als quals fou concedit el comtat de la Granja. El municipi comprèn, a més, el llogaret d’El Monescillo.