D’aparició irregular (desenal i quinzenal), volgué aparèixer com a sindicalista i defensà la teoria de la vaga general. A més de Ferrer i Guàrdia —que utilitzà el pseudònim de Cero—, hi col·laboraren A.Lorenzo i M.Castellote. El 1904 reaparegué, datat a París, amb un caràcter “exclusivamente revolucionario de acción”. El 1910 Lorenzo recopilà els editorials de Ferrer i Guàrdia en el fullet titulat Ferrer y la huelga general.