Gairebé tot el terme, drenat per barrancs afluents del riu de Tòixer, és per damunt dels 100 m d’altitud. Més de tres quartes parts del territori són incultes, i són cobertes de pins, savines i ginebres; el sector més pla és ocupat pels conreus, principalment de secà (1 500 ha de blat i ordi i unes 100 de vinya); el regadiu es limita a unes 35 ha (hortalisses i blat). La ramaderia ovina i el cabrum aprofiten els nombrosos pasturatges i practiquen la transhumància vers el sud (Camp de Túria). Hi ha explotació forestal. Com tota la comarca, ha conegut una forta minva demogràfica, accentuada els darrers vint anys, durant els quals ha perdut més de la meitat dels habitants. L’agricultura ocupa un 75% dels habitants actius. La vila (208 h agl [2006]; 1 039 m alt.) és en una vall, a la dreta de la rambla d’Ahillas. L’església parroquial (Santa Maria), acabada el 1622, fou destruïda pels carlins el 1840 i reconstruïda posteriorment. Població d’origen islàmic, a la conquesta cristiana depengué d’Alpont; formà universitat independent a partir del 1583 per privilegi de Felip II de Castella i fou senyoria de la corona. El terme comprèn, a més, la caseria de Cuevarruz Alta.
